Un calendari, una fotografia, un rellotge, una perxa, unes ulleres, un llibre, una mistera, una samarreta, una motxilla, un collaret, un anell. Aquest inventari d’objectes quotidians, que donen nom als relats d’aquest recull, es poden trobar fàcilment en una casa qualsevol. Cadascun d’aquests elements ens conta una història, un instant diferent en la vida dels personatges, que van amunt i avall de ciutats com Mumbai, Tòquio, Fira, Venècia, París, Nova York, Barcelona, Vaduz, Copenhaguen, o altres llocs anònims sense una connexió aparent entre ells; tot i que, en realitat, acabarem descobrint que, tal com proposà en el seu moment l’escriptor hongarés Frigyes Karinthy amb la teoria dels sis graus, tothom està connectat.

Quan el protagonista sap més que l?espectador, misteri. Quan l?espectador sap més que el protagonista, suspens. Quan el protagonista i l?espectador saben el mateix, sorpresa.
I quan t?oblides de tot el que saps a canvi de poder pagar mensualment el benestar de ta mare, i et veus obligat a suportar les exigències i la vulgaritat suprema dels usuaris de la sanitat pública, la fulla esmoladíssima de la navalla d?un gitano a frec de pell i el temor d?acabar, tard o d?hora, involucrat en la intoxicació de tot un edifici hospitalari, una de dues: o no fas res i et deixes endur per la insatisfacció permanent (el mal rotllo o la follia sense retrocés que només zeladors i administratius poden contreure en un recinte hospitalari) o coneixes el Jesús dels Morts, el sinistre zelador del mortuori, de qui tothom diu monstruositats, i comparteixes amb ell la droga de l?esperança i el secret, i alhora misteri, dels fantasmes que deambulen per l?hospital.

La vida dels habitants d’un petit poble d’interior mallorquí, Galilea, es veu profundament trastocada quan la Laia, de nou anys, diu que ha respost la telefonada (literal) de Déu a la cabina del poble. Una cabina que està a punt de ser retirada de circulació. La Laia defensa que Déu li ha dit que tornarà a telefonar d’aquí set dies. Qui agafarà el telèfon quan torni a cridar-los? Es convertirà el poble en un destí atractiu amb el possible miracle? O és la salvació del poble el miracle en si? I, sobretot, per què els ha telefonat Déu?

Davant unes circumstàncies personals incertes i un moment social decebedor, Susanna Lliberós crida. Com hi ha un crit de guerra o com es crida l’amor, amb la mateixa força. I amb la mateixa complementarietat, o contrarietat. El temps i el context passen pel sedàs del dolor físic i del patiment psíquic personal fins a convertir-se en un crit que busca la col·lectivitat per a sonar més fort. Un crit com una rebel·lió, com una manera d’estar en aquest món. Esteu davant uns versos honestos que amb una lucidesa lírica poc freqüent reivindiquen la bellesa i el poder de la fragilitat. El Crit fa un homenatge a la llum quan s’està a l’engolidor més fosc de la tempesta. Hi ha soroll, i la poeta no el defuig, sap que de manera incontestable arribarà la música. Al remat està ací, entre nosaltres.

Amb aquest poemari en forma de tríptic, l?autor planteja un voluntari desordre d?imatges, sons i metàfores que acaba formant una unitat d?expressió. Com a rerefons dels versos hi ha Francis Bacon, pintor suggeridor de ferides velles de l?ànima i incomoditats físiques d?un jo protagonista que no narra pena ni angoixa concreta; que es limita a entomar els impactes de la vida i acaba reconeixent les febleses, no se sap quines misèries. Pessimisme? No necessàriament. Cada qual sabrà ?o no? què fa el seu cos al llit sota la llum escassa d?una bombeta, què pensa.
El poeta desplega el seu carnatge des de tres àmbits: en uns espais convex, còncau i, finalment, pla, embrutit de nostàlgia, supurant edat i temps. Potser satisfet, però, d?haver acceptat definitivament els cops, d?haver entès dolçament la necessitat d?assumir la derrota per tal d?encarar l?etapa indefugible de la maduresa.

¿Por qué contamos usando un sistema numeral nacido en la India? ¿Por qué hay un cráter lunar dedicado al color de los ojos de un andaluz del siglo xi? ¿Se experimenta ilegalmente con humanos? ¿De qué están hechas las estrellas? Todas estas preguntas, y muchas otras, tienen cabida en este libro, un pequeño paseo por la historia de la ciencia y algunos de sus descubrimientos. Además, el autor muestra cómo la cosmovisión científica ha afectado incluso a conceptos tan diferentes como el arte o el amor.

Amb Memòria de la mar l’autor regressa a la fèrtil memòria de la cultura grecoromana, l’humus del seu quefer rutinari que ja s’inicià amb el poemari La mar i els blaus (2013) amb la presència dels herois i les deesses de la mitologia mediterrània, aleshores assumida en la vida quotidiana del poeta. Amb el present recull ens trobem amb un petit grup de poemes quotidians i un munt d’escrits en projecció esdevenidora i articulats des de la memòria de futur del poeta adolescent; aquí el jo poemàtic serà coprotagonista amb els personatges de la cultura grega; viurà i conviurà amb ells, navegant al vaixell dels argonautes; contemplarà el comiat d’Hèctor i d’Andròmaca, o assistirà als esdeveniments dramàtics d’Antígona i del mateix Sòcrates o el fracàs dels herois de l’Anàbasi…

Les historietes de la Privi apropen el lector al món de la protecció de dades personals amb un llenguatge comprensible.
Aquestes tires de còmics tracten els dubtes principals de les persones que en saben poc o gens sobre privacitat.
Les vinyetes es complementen amb una documentació més extensa i detallada sobre cada tema.

Aquest llibre hi trobareu un recull de fotografies de Mont-roig del Camp i Miami Platja. Des del Centre d?Estudis Mont-rogencs dins el seu afany de recercar, vol aportar a tots els mont-rogencs el recull d?algunes imatges avui ja desaparegudes.

La Cinta és indecisa i es rumia massa les coses. Hi pensa cada acció que ha de prendre perquè té por a que l?opció que ha descartat siga la que realment hagués volgut. Es pot afirmar, sens dubte, que la Cinta és una autèntica cagadubtes.
Estiracordetes és una col·lecció de deu contes protagonitzats per nens, que posa en valor alguns mots compostos de la llengua catalana per mantenir-los vius, apropar-los al públic infantil i fer-ne conèixer el significat d?una manera simpàtica.